A penes un 25% de les persones que prenen fàrmacs contra l'ansietat estan tractades de forma adequada

January 10, 2017

Adjuntem un interessant article d'Angels Gallardo publicat al Periodico

 

DILLUNS, 2 DE GENER DEL 2017 - 18:06 CET

 

L'ansietat forma part de l'esquema mental amb què cada matíobre els ulls gairebé un 18% de la població adulta a Catalunya, més dones que homes, cada un al seu estil. La por, consubstancial a la persona ansiosa, és el primer sentiment matinal, i ho ocupa tot, anticipant algun problema de salut, una obligació laboral, o una visita familiar que, invariablement, es perceben com un motiu de malestar desagradable. Una cosa a evitar, si és possible.

Aquest circuit mental subjectiu, que pot conduir a irritabilitat intestinal o a una contractura a la mandíbula que impedeixi obrir la boca perquè hi entri una cullera, és aplacat per un creixent nombre de persones amb fàrmacs dissenyats per impedir que aquests pensaments protagonitzin les percepcions i facin patir. La medicació de l'ansietat s'ha imposat, unida a la dels trastorns depressius, receptada tant a les consultes dels metges de família dels centres d'assistència primària (CAP) com als hospitals. La població catalana va consumir el 2015 set milions d'envasos de fàrmacs ansiolítics i 6,5 milions de capses d'antidepressius. La prescripció d'aquests últims no para de créixer, la d'ansiolítics no decreix. Les dues xifres són considerades "molt elevades" pels psiquiatres consultats.

El notable consum de psicofàrmacs registrat a Catalunya no implica que la població receptora estigui ben tractada, considera el psiquiatre Antoni Bulbena, director de la Unitat d'Ansietat de l'Hospital del Mar, de Barcelona, única en la seva especialització a Espanya, i autor de l'assaig 'Ansiedad' (Ed. Tibidabo), publicat recentment. “A penes un 25% de les persones que prenen fàrmacs contra l'ansietat estan tractades adequadament”, assegura.

"A penes un 25% de les persones que prenen fàrmacs contra l'ansietat estan tractades de forma adequada" 

“La resta pren els fàrmacs de forma erràtica o excessiva. És més fàcil receptar que es prengui una pastilla que intentar modificar els tres factors que coincideixen en qui pateix ansietat –afegeix el psiquiatre-. Sempre hi ha una certa predisposició física, herència familiar, una forma de pensar que precipita de forma negativa el que es creu que passarà, i un entorn social, laboral o familiar que hi ajuden”. La precipitació de pensaments negatius que fan por per endavant, és a dir, quan encara no està passant res, és un dels components que no fallen en qui pateix ansietat. “És un sentiment molt dolorós”, diu Bulbena.

NO TÉ PER QUÈ SER REAL

El primer que s'hauria de fer en aquests casos, indica el metge, és ajudar el pacient (l'ansietat ja té consideració de malaltia) perquè entengui que aquest mecanisme mental, tan amenaçant com automàtic, no té per què reflectir la realitat -no ho fa gairebé mai- i, sobretot, perquè aprengui a frenar la cascada d'idees premonitòries negatives. En paral·lel, diu el psiquiatre, se'l pot ajudar proposant-li tècniques de relaxació o meditació, o gimnàstica, i, en últim extrem, pot recórrer a un ansiolític, si la situació es desborda.

“Si no aconsegueix entendre què li passa i com posa en marxa aquest circuit trampós, no se salvarà de l'ansietat ni dels seus símptomes físics -afegeix l'especialista-. Els fàrmacs mai seran la solució”. Les persones ansioses, ha observat Bulbena, no poden parar de fer coses. El seu sistema nerviós és més sensible que el de la mitjana de la població, i la seva reacció davant qualsevol estímul extern o mental és molt més immediata i exagerada, a més de molt negativa.

La reactivitat de la persona amb ansietat li fa sentir por i prevenció davant fenòmens del seu entorn que altres no noten: els canvis meteorològics, amb freqüència, diu l'especialista. ”Les persones tímides perceben, abans d'anar a un acte públic, el malestar d'exposar-se davant els altres, tem l'escena i decideix no anar-hi. L'ansietat condueix a l'evitació social”, diu Bulbena.

TAMBÉ EN ELS NENS

El moment històric en què estem, hiperconnectat i instantani, és motiu d'ansietat en nombrosos nens, asseguren els psiquiatres infantils. En uns casos, per predisposició o mimetisme familiar, en uns altres per un excés d'estímuls visuals tecnològics al seu abast. Prop del 15% dels nens catalans menors de 16 anys pateixen ansietat, indiquen les escasses estadístiques sobre aquesta malaltia, un trastorn que, en alguns casos, coincideix amb hiperactivitat i dificultat per concentrar-se en res que requereixi una certa calma mental.

"Els tímids ansiosos evitenels actes en què participen altres persones" 

Investigacions desenvolupades a l'Hospital del Mar han observat que les persones amb ansietat intensa coincideixen a tenir una enorme flexibilitat en articulacions i cartílags, una “hiperlaxitud articular” que, asseguren, està en concordança amb la hipersensibilitat nerviosa davant el més mínim estímul extern, ja sigui visual, ambiental o emocional.

Medicació de circumstàncies doloroses

No és estrany que qui acaba d'afrontar la mort d'una persona estimada sol·liciti visita amb el seu metge de família per exposar-li el dolor que està patint. Aquesta circumstància és tractada, de forma creixent, amb fàrmacs antidepressius o amb ansiolítics que aplaquen l'ansietat i el dolor emocional. En ocasions es recepten les dues famílies de psicofàrmacs, més un d'hipnòtic per poder dormir a la nit. Aquesta medicació és excessiva, o inadequada, segons l'opinió de molts dels col·legues dels que la recepten, encara que, amb freqüència, és sol·licitada pels mateixos afectats. "És millor prendre fàrmacs que caure en una depressió", indiquen els partidaris d'aquests fàrmacs.

També es recepten antidepressius, amb relativa freqüència, per afrontar situacions laborals desagradables, incloent-hi algunes circumstàncies de maltractament a la feina en què el treballador opta per medicar-se abans que encarar-se amb el seu agressor i afrontar el risc de perdre la feina.

Les dificultats per dormir de forma confortable són un altre gran capítol de consum d'ansiolítics i sedants. 

          

Share on Facebook
Share on Twitter
Please reload

Entradas destacadas

Vivir con ansiedad, por Juan José Millás

October 28, 2019

1/7
Please reload

Entradas recientes

July 5, 2019

June 18, 2019

May 23, 2019

Please reload

Archivo
Please reload

Buscar por tags
Please reload

Síguenos