La solitud

Fa poc vaig llegir un article molt interessant sobre la solitud. Crec recordar que era Santi Vila qui deia que, si era escollida, la solitud tenia sentit i era joiosa, però, en cas contrari, feia molt de mal.

Les administracions públiques d’algun país estan portant a terme l’experiència d’aplegar persones que es troben soles per fer un passeig o una xerradeta, jugar a les cartes, etc. És molt bona idea, fins i tot em sembla que algun ajuntament català ja està assajant aquesta iniciativa.

Sens dubte som éssers sociables i, a més a més, necessitem contactar amb els altres per gaudir d’un equilibri mental i emocional. Ens cal pertànyer a un grup i, de fet, un dels càstigs més durs per a una persona consisteix a apartar-la del col·lectiu a què pertany. I no parlo de les xarxes socials, que considero que no aconsegueixen aquest objectiu, sinó que, com a molt, serveixen per sentir-nos “acompanyats”, en el sentit més edulcorat de la paraula, però no omplen el buit de la persona que es troba sola.

A Assadegam, justament, potenciem les trobades entre els membres dels diferents grups d’ajuda mútua, es fan amistats, de vegades fem dinars o sortides de caps de setmana, i fins i tot s’han format parelles entre socis.

L’any 2018, a través dels pressupostos participatius, Assadegam i altres associacions de salut mental vam aconseguir que ens destinessin un local a Volpelleres. És cert que les obres de condicionament que hi fa l’Ajuntament s’estan retardant, però tot arribarà. És important disposar d’aquest local perquè ens permetria reunir-nos per fer xerrades, jocs de taula i altres activitats adreçades a socialitzar-nos i alleujar la solitud que pesa sobre moltes persones afectades d’ansietat i depressió. Serà una teràpia molt bona per a la gent que se sent molt sola.

Antonio Fermoso